Canvi de bloc

www.gotesdaigua.blogspot.com

Som lo que Sembrem

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és un eina de participació política emparada en l’Estatut d’Autonomia i regulada en la Llei 1/2006. Permet que un grup de persones puguin proposar una llei al Parlament i que aquesta sigui sotmesa a votació en el Ple d’aquest organisme; per aconseguir-ho, cal abans recollir i validar un mínim de 50.000 signatures mitjançant els procediments estipulats.

Som lo que Sembrem és una Plataforma creada per Assamblea Pagesa de Catalunya, que aprofitant la ILP, té la finalitat d’aturar el cultiu i desenvolupament d’aliments transgènics a Catalunya així com garantir la informació exhaustiva dels productes alimentaris que contenen matèries primes transgèniques.

La proposta de Llei que s’entregarà al Parlament consta de les següents línies d’actuació: declaració de Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics; prohibició immediata dels cultius transgènics que s’obtenen a partir del transgen MON810; etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics i els que no; i moratòria al desenvolupament de transgènics a les nostres terres i investigació dels seus efectes negatius.

Si vols participar donant suport a la Plataforma, en la secció convocatòries de la seva web podràs assabentar-te dels dies i llocs on pots trobar la plataforma per signar a favor de la proposta de llei descrita.

Canvi climàtic (Polònia, tv3)

Després de l'apagada, l'engegada mundial

L’apagada del passat 15 de novembre va suposar una disminució de 50MW a Catalunya, és a dir, una reducció del 0’7%; a la resta de l’estat espanyol el descens fou de 160MW. La passada edició al més de febrer va ser més seguida pels ciutadans ja que a Catalunya es va arribar al 3% y a Espanya es van estalviar 1000MW (dades segons Red Eléctrica Española).

Em sorprèn que la participació hagi minvat respecte l’anterior vegada; no se si el fet que darrerament s’hagi parlat tant sobre el canvi climàtic ha provocat un estímul negatiu sobre la gent de manera que aquesta s’hagi afartat del tema, potser la repetibilitat de la mateixa iniciativa ha provocat la desídia de molts...

És molt curiós i trist que una setmana i escaig després de l’apagada moltes ciutats comencin a engegar les llums d’ornamentació nadalenca, a Barcelona el 23 d’aquest mateix mes. Tot i això, cal tindre ben clar que els qui van convocar l’apagada del dia 15 són entitats ecologistes que no són els responsables ni tenen cap relació amb l’enllumenat nadalenc; en tot cas, el que sí es criticable és la postura que molt ajuntaments duran a terme properament: es van adherir a l’apagada i en pocs dies il·luminaran les nits pre-pre-pre-nadalenques. Aquesta postura indica clarament que la seva participació en l'apagada de la passada setmana va ser simplement una postura de cara la galeria que no els va incitar a la reflexió.

Mantenir una postura respectuosa amb el medi ambient no significa acabar amb aquest tipus d’ornamentació: retardar fins el 22 de desembre l’enllumenat, coincidint amb el inici de les vacances dels infants que són els que vertaderament gaudeixen d‘aquesta lluminària; reduir el nombre de bombetes per ornament; espaiar més la separació entre els ornaments penjats al llarg del carrer; emprar bombetes de baix consum, bombetes eficients o leds... D’aquesta manera es reduiria el consum energètic, es contribuiria amb la lluita contra el canvi climàtic, es respectaria el medi ambient, els màxims responsables de la ciutat donarien exemple a la resta de la ciutadania, es mantindria un comportament conseqüent amb la participació en l'apagada i l’ambient nadalenc seguiria vigent al carrer en forma de llum.

No crec que sigui tant difícil, simplement és una qüestió de voluntat.

PD: La primera imatge ha estat extreta de la web de Red Eléctrica Española (REE) i la segona és una ampliació de la mateixa entorn de les 20 hores. L'article de El Periódico de Catalunya que comenta els altres dos gràfics, aquí.

Dia Sense Compres

El proper 23 de novembre es celebra el Dia Sense Compres, una iniciativa que he descobert gràcies al bloc d’en Roger Morales i Puig. Aquesta idea va nàixer al 1992 a Canadà, on un treballador del món de la publicitat, Ted Dave, va llençar aquesta idea contra el sobreconsum i des de llavors cada any s’ha anat celebrant, cada cop a més participació ciutadana.

Aquest dia no ha de ser considerat com una vaga en contra d’un producte o empresa concreta sinó que és una mesura per incitar a la reflexió sobre els nostres hàbits de consum, especialment contaminats per una corrent consumista en certes èpoques de l’any com és el Nadal; per aquest motiu el Dia Sense Compres té lloc a finals de novembre, com avantsala que ens convida a dur a terme el que s’anomena Consum Responsable i Sostenible.

S’entén com a Consum Sostenible aquell que és medi ambientalment net, socialment just i econòmicament rentable; i com a Consum Responsable aquell que només es realitza per qüestions realment necessàries i en la mesura adequada. El sector comercial ens ofereix la possibilitat, encara que ha petita escala, d’apostar per l’opció del comerç just i els productes ecològics en detriment de la resta, i de nosaltres depèn l’opció de no deixar-nos endur per la febre consumista.

Paral·lelament, Consume Hasta Morir és un projecte impulsat per l’ONG Ecologistas en Acción que té la finalitat de fer reflexionar a la societat sobre quin és el model actual de consum i el paper protagonista i incitador que la publicitat té en tot aquest entramat. Gran Superficie és el documental de 60 minuts resultant d’aquest projecte que podeu veure per capítols en aquesta web; us recomano especialment el cinquè que fa referència al consum. En la web de l’entitat Ecologistas en Acción podeu trobar molta informació sobre el tema, amb idees i exemples sobre activitats paral·leles per complementar la iniciativa; en la web de ConsumoResponsable i la web de ConSumaResponsabilidad trobareu més noticies i informacions sobre el tema. Per altra banda, us deixo una Guia per un Consum Més Responsable i un Manual d’Educació per Consum Sostenible editat per les Nacions Unides, atès que mitjançant el seu projecte YouthXChange pretén educar la gent jove vers un estil de vida responsable i sostenible.

Taller de música i reciclatge

El dissabte 24 d’aquest mes tindrà lloc un taller de música i reciclatge on es demostrarà que a partir de residus domèstics es poden crear instruments per fer música i sons; el taller anirà a càrrec del Drap-Aire Musical, la seva web aquí.

Aquest taller forma part del cicle d’activitats Sona Bé organitzat per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida; el projecte es compon d’una sèrie de cursos i tallers per iniciar-se i aprendre diferents tipus de balls i música com el breakdance, capoeira, hip hop, percussió africana... amb la finalitat de comprendre que la música és un llenguatge universal que pot unir diferents cultures.

No he trobat cap document per enllaçar-lo per internet sobre el tema, així que si algú està interessat en el taller de reciclatge així com en qualssevol dels cursos de música us puc enviar l'arxiu pdf que em van enviar. El taller de música i reciclatge es realitzarà en El Mercat-Espai de Lleure i Creació per a Joves, plaça Sant Jordi s/n del barri de La Bordeta de Lleida de 17 a 20 hores.

La costa del silencio (Mago de Oz)

La costa del silenci0 = la costa emmudida pel Prestige

PhotoClima

Greenpeace ha elaborat un llibre anomenat PhotoClima mitjançant el qual pretén mostrar els efectes devastadors que el canvi climàtic pot arribar a generar en diferents llocs de l’estat espanyol a través de fotomuntatges.

El llibre avarca sis àmbits: els rius, tal i com es pot veure en la imatge de l’Ebre al seu pas per Saragossa; l’agricultura; els glaciars; el mar, il·lustrat amb un fotomuntatge a la Mànega del Mar Menor; els boscos i la immigració. Totes les imatges mostren una situació que pot arribar a succeir si no hi posem solució i canviem el nostre comportament.

Cada capítol va acompanyat de vàries imatges i fotomuntatges com les dues mostrades, d’un fragment d’alguns dels treballs presentats aquest any pel IPCC i d’un breu relat de personalitats rellevants en el món de les lletres (José Saramago, Joaquín Araujo, Rosa Regàs, Manuel Rivas, Iñaki Gabilondo, Jane Goodall i Miguel Delibes de Castro).

Imatges d’un futur afectat pel canvi climàtic. Les decisions polítiques i d'inversió ens han d'assegurar que les imatges d'aquest llibre no són imatges del futur, el futur pot i ha de ser un altre, Raquel Montón, responsable de la campanya del canvi climàtic de Greenpeace. El llibre en format pdf aquí.

Què és això del Quart Informe sobre Canvi Climàtic del IPCC?

El grup d’experts que formen el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides està dividit en tres grups de treball: el grup I avalua els aspectes científics del sistema climàtic i el canvi de clima; el grup II examina la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències tant positives com negatives i les possibilitats d’adaptació a elles; el grup III avalua les opcions que permetrien limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i atenuar per altres mitjans els efectes del canvi climàtic. Tres grups de treballs integrats per experts que determinen les causes científiques, els seus impactes i les seves possibles solucions, respectivament.

El document presentat pel primer grup demostra mitjançant dades científics que l’espectacular increment de l’escalfament de la segona meitat del segle passat ha estat causat per activitats humanes i que el canvi climàtic és una realitat. Aquest grup és el més mediàtic atès que és el que explica el probable augment entre 18 i 59 cm del nivell del mar a escala mundial o el increment entre 1’8 i 4ºC de la temperatura mitjana del planeta a finals del segle XXI; els seus resultats van ser exposats el passat 2 de febrer a París.

El grup II es va presentar els seus resultats el 6 d’abril a Brussel·les, els quals constaten que el canvi climàtic afecta a milions de persones, ecosistemes i espècies de totes les regions del món. Probablement aquests impactes s’incrementin provocant conseqüències molt severes si no es redueixen les emissions considerablement.

L’informe de tercer grup expressa que els esforços i mesures que s’adoptin en les properes dècades seran de gran importància. Les energies renovables, l’eficiència energètica, la reducció de la desforestació... són vectors a desenvolupar per mitigar els efectes. Les solucions plantejades van ésser presentades el 4 de maig a Bangkok.

Durant tota aquesta setmana els integrants del IPCC s’han reunit a València amb la finalitat de concloure el que serà el Quart Informe sobre el Canvi Climàtic, el qual es donarà a conèixer demà dissabte 17 de novembre. El document científic de síntesi que sorgirà també inclourà els tres treballs presentats aquest any i serà el quart després dels ja publicats al 1990, 1995 i 2001. Aquest document ha d’establir les bases d’acció política dels propers anys i servirà de punt de partida per la propera Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que es celebrarà a Bali el proper desembre, on és probable que sorgeixin mesures i accions concretes que substitueixin, complementin o vagin més enllà de les establertes pel Protocol de Kyoto l’any 1997 i que s'han d'assolir al 2012; Espanya per exemple, ja va anunciar que no estava en condicions de complir amb els compromisos assignats.

Ironies de la vida...

Pot semblar que la ciutat de València sigui la seu ideal per albergar una cita tan important a nivell mundial com la trobada d’experts del IPCC i la presentació del Quart Informe sobre Canvi Climàtic. Una ciutat atractiva, moderna i cosmopolita, amb unes instal·lacions fascinats arquitectònicament parlant per acollir la reunió com és el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Desconec com es realitza l’elecció de la seu que acull l’esmentada trobada, però no deixa de ser curiós que l’escollida sigui la capital de la Comunitat Valenciana, una ciutat que no destaca per la seva sostenibilitat ni pel seu respecte pel medi ambient.La Generalitat valenciana va aprovar la construcció d’un circuit de Fòrmula 1 a partir de l’agost 2008; aposta per un desenvolupament urbanístic de luxe que gira entorn de camps de golf, activitats que consumeixen grans quantitats d’aigua; es va posicionar a favor del transvasament de l’Ebre, independentment que el cabal del riu resultant fos inferior al mínim hidrològic, de l’alt percentatge de pèrdues d’aigua en el transport o del retrocés del delta; encara no ha aprovat una estratègia de futur que lluiti contra el canvi climàtic ni ha creat cap organisme que treballi específicament en el tema.

Segons explica l’ONG Ecologistas en Acción en la seva web, des de 1990 fins al 2004 la Comunitat Valenciana ha incrementat en un 75’2% les emissions de gasos d’efecte hivernacle; la seva intensitat energètica (energia necessària per produir una unitat de PIB) ha augmentat un 35%, de manera que per produir els mateixos bens necessita generar més energia; i el creixement d’emissions degut al transport ha estat superior al 85%.Per aquest motiu, membres d’aquesta entitat ecologista també va voler donar la benvinguda, al igual que va fer Grenpeace, als experts del IPCC desplegant una pancarta on es podia llegir Benvinguts a València, capital de la insostenibilitat, denunciant així les polítiques valencianes a nivell medi ambiental, tant local com autonòmicament.

El 14 d’octubre de 1957 es va produir el que es coneix com la gran riada de València, que amb un caudal de 3.700 m3/s va inundar gran part de la ciutat. Com a conseqüència, es va realitzar un projecte que va consistir en la desviació del curs natural del riu per fora la ciutat amb la finalitat d’evitar futures inundacions. El nou traçat del riu Túria gairebé baixa sec perquè el cabal del riu en els seus quilòmetres finals és molt baix, però en canvi, per l’antic llit del riu el cabal de gent que hi circula és molt elevat, atès que aquesta zona s’ha convertit en un espai lúdic i cultural, amb jardins, zones esportives, auditoris oberts, amb el Palau de la Música, l’Oceanogràfic... i guaita per on, el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

El desastre del Prestige (Nunca Máis)

En aquest mes de novembre es compleixen 5 anys del tràgic succés del Prestige a la costa gallega, ocasionant un dels desastres medi ambientals més importants de la península ibèrica.

Per fer una mica de memòria, un petroler es va esfondrar alliberant 63.000 tones de fuel que van provocar una marea negra que es van estendre des del nord de Portugal fins la costa francesa, amb especial incidència a Galícia. El 13 de novembre de 2002 va vessar al mar un dels tancs amb petroli, que van ocasionar les primeres taques negres davant la costa, i el dia 19 el vaixell es va partir en dos.

El vaixell estava en pèssimes condicions tècniques, hi havia fortes onades, es suposa que algun tronc que surava pel mar havia impactat amb el vaixell provocant una esquerda, el capità no va voler cooperar amb les autoritats marítimes i de salvament espanyoles per qüestions econòmiques, la mancança de mesures de seguretat i la manca d’un protocol d’acció davant aquesta situació... són els motius més importants del tràgic final que es va produir.Després de l’esfondrament i l’alliberament de 63.000 tones al mar que van haver de ser netejades, més de 10.000 tones van quedar dintre el vaixell. L’embarcació va haver de ser segellada per múltiples esquerdes per on s’escapava aquest fuel i a mitjans de desembre es van iniciar l’extracció del combustible atrapat mitjançant un lent i car sistema de d’extracció per gravetat atès la major densitat del petroli en aquelles condicions que l’aigua del mar. A mitjans del 2004 es va donar per finalitzada el procés d’extracció del petroli de dins del Prestige i es van introduir bactèries i nutrients per afavorir i accelerar la degradació dels hidrocarburs emmagatzemats en el vaixell que no van poder ser extrets; es preveu que la degradació del combustible acabarà l’any 2020. Tot i això, aquest estiu s’han realitzat inspeccions del vaixell i s’han segellat petites fugues que s’havien produït.

Del petroli barrejat amb sorra, aigua del mar i altres residus recollits van ser emmagatzemats amb la fi de tractar-los adequadament, però la gran complexitat dels processos a fet que fins l’any passat no es comencés el tractament. La Societat Gallega de Residus Industrials (Sogarisa) va processar l’any passat 20.000 tones que estaven compostes per una barreja de fuel i sorra, i el passat més d’octubre va iniciar el tractament de més de 60.000 tones d’un conglomerat format per fuel, sorra i altres residus i envasos plàstics emprats durant les feines de neteja, procès amb una durada estimada de 18 mesos per reciclar els residus. Com a resultat s’obtindran entre altres, productes com sorres i graves netes aptes com a materials de construcció, plàstics que s’empraran com a combustibles sòlids en indústries formigoneres i fuel que s’utilitzarà com a combustible.

La part afectada de la costa gallega va tindre una gran importància a nivell ecològic atès la gran diversitat de marics i aus marines que van acabar morint, espècies en molts casos que estaven a la frontera de l'extinció, conseqüentment la seva població es va reduir considerablement. Per possar números, més de 20.000 aus van acabar morint degut al xapapote i d'algunes espècies que vivien al cantàbric, nomès en queden 3 o 4 parelles d'exemplars.

També a nivell social i econòmic va tenir molta repercusió atès la gran industria pesquera que permetia sobreviure a moltes famílies gallegues. Actualment, moltes platges estan completament netes, però encara hi ha moltes zones rocoses i de difícil accés on la resta de petroli és apreciable.

Una marea blanca de voluntaris es va estendre per la costa gallega per ajudar en les tasques de neteja del petroli que va arribar fins la costa. Com a conseqüència del desastre, a principis del 2003 es va crear una plataforma anomenada Nunca Máis que es va erigir com a el portaveu de la ciutadania gallega afectada pel desastre.

Greenpeace arriba a València

Ahir Greenpeace va donar la benvinguda als experts dels IPCC amb el desplegament d’una pancarta de 400 m2 en el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, on té lloc la reunió. L'ONG ha volgut fer acte de presència a València per tal de forçar amb la seva presència que les administracions internacionals, nacionals o regionals apostin per la lluita contra el canvi climàtic; fa dues setmanes que Greenpeace va demanar els permisos pertinents per atracar el vaixell Arctic Sunrise, però les autoritats portuàries posaven impediments a la seva entrada al·legant, primerament, que el port estava ple, excusa que no es corresponia amb la imatge visual del mateix, i segonament, que el port en qüestió només està destinat a vaixells comercials, fet que excloïa al de l’entitat ecologista; finalment, el buc va amarrat al port la setmana passada. Curiosament l’any 2003 el més famós dels vaixells de Greenpeace, el Rainbow Warrior, va ésser retingut durant un mes per oposar-se a la descàrrega de fusta tallada il·legalment a l’Àfrica tropical i des de llavors no s’havia permès l’entrada de cap vaixell de l’entitat.

Durant tota aquesta setmana el vaixell de Greenpeace es trobarà obert al públic atès que s’oferiran activitats com xerrades, exposicions sobre el canvi climàtic o les energies renovables, experimentacions amb cuines i forns solars...

Davant el Canvi Climàtic: Actua Ja

Durant aquesta setmana es celebra a València una reunió del IPCC amb la finalitat d’aprovar l’informe de síntesi que configurarà el Quart Informe sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides.

Aprofitant aquesta reunió, nombroses entitats i organitzacions ecologistes, sindicals i socials han convocat una apagada mundial pel dijous 15, tal i com també es va fer el passat 1 de febrer, amb el lema Davant el Canvi Climàtic: Actua Ja.

La finalitat és pressionar les administracions per que adoptin mesures concretes per adaptar-se al canvi climàtic i reduir els seus efectes; la crida consisteix en la desconnexió de qualsevol element de consum elèctric, com ara tancar les llums del local on ens trobem, parar el vehicle si estem conduint, tancar l’ordinador si estem treballant... durant 5 minuts, concretament entre les 20:00 i les 20:05 hores. Molts titllaran aquesta iniciativa com una simple manera de cridar l’atenció mediàtica i consideraran que haurien d’invertir el seu temps en accions realment productives pel medi ambient, però suposo que la majoria recordem nítidament la imatge de la Sagrada Família o la torre Eiffel completament a les fosques; en canvi, segurament pocs recorden la noticia sobre la constatació del canvi climàtic exposada pels experts del IPCC.

Si esteu compromesos amb la salut del planeta considereu aquesta iniciativa com una manera de fer arribar a molta gent la preocupació per un tema cabdal pel futur de la terra.

Coses que m'agrada fer...

Coses que m'agrada fer mentre estiuejo a la platja (a Salou, concretament):

• Pendre un gelat de straciatella de la geladeria Gelatium.
• Sopar al Terramar a base de tapes.
• Sortir a correr a primera hora del matí.
• Beure una ampolla de sidra una de les primeres nits al arribar al apartament.
• Banya'm al mar.
• Anar amb bicicleta pel passeig marítim.
• Visitar Reus i Tarragona.
• Esmorçar un entrepà mentre fullejo els diaris.

El ska de la tierra (Bebe)